los mejores, los sueños que persigues por y para otros, los que persigues tú (con sus sacrificios y sus muchísimas recompensas) para entregarsélo a alguien desinteresadamente
Las expectativas acaban devorando a más de uno, como si desear fuera suficiente… Más planificación, una pizca de aceptación (no confundir con resignación), mucho de insistencia y hacer lo que uno tiene que hacer, sin estar mirando continuamente al marcador; y menos optimismo ingenuo y autoayuda de salón, seguramente permitiría disfrutar estilos de vida más “saludables”, ¿no?
Me decía que si hubiéramos concebido el conocimiento como el arte de disfrutar en el mundo, en lugar de entenderlo como la ciencia de dominarlo, nuestra vida sería hoy algo diferente.
És indiscutible que qui gaudeix amb poca cosa té més oportunitats de trobar satisfacció plena; i un ésser amb dots superiors sempre és conscient que la felicitat que es pot trobar en el món, així com està constituït, és imperfecta. Però pot aprendre a suportar les seves imperfeccions, sempre que siguin suportables, i no per això tindrà enveja d’aquell que certament és inconscient de les seves imperfeccions, però només perquè no arriba a adonar-se del bé que per contrast qualifiquen aquelles imperfeccions. És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.
He that prefer the beautiful to the useful in life will, undoubtedly, like children who prefer sweetmeats to bread, destroy his digestion and acquire a very fretful outlook on the world.
Friedrich Nietzsche
Posts
All Comments
