Las expectativas acaban devorando a más de uno, como si desear fuera suficiente… Más planificación, una pizca de aceptación (no confundir con resignación), mucho de insistencia y hacer lo que uno tiene que hacer, sin estar mirando continuamente al marcador; y menos optimismo ingenuo y autoayuda de salón, seguramente permitiría disfrutar estilos de vida más “saludables”, ¿no?
És indiscutible que qui gaudeix amb poca cosa té més oportunitats de trobar satisfacció plena; i un ésser amb dots superiors sempre és conscient que la felicitat que es pot trobar en el món, així com està constituït, és imperfecta. Però pot aprendre a suportar les seves imperfeccions, sempre que siguin suportables, i no per això tindrà enveja d’aquell que certament és inconscient de les seves imperfeccions, però només perquè no arriba a adonar-se del bé que per contrast qualifiquen aquelles imperfeccions. És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.
Posts
All Comments
